GAIA’s Weblog

Els problemes ambientals estan en ple creixement, i Espanya no se n’escapa. L’actualitat sobre aquests temes es podran trobar en aquest blog.

“NO HAY CALENTAMIENTO GLOBAL: DE HECHO, LA TIERRA SE ENFRÍA” Juny 14, 2008

Classificat com a: Canvi climàtic, Uncategorized — iospujol @ 2:04 pm

Aquest va ser el titular de La Contra de la Vanguardia del dilluns 9 de juny de 2008. Lluís Amiguet va entrevistar a J. Scott Armstrong, cofundador del “Journal of Forecasting”. Aquestes van ser algunes de les seves frases:

- “Gastamos miles de millones en evitar el cambio climático porque miles de burócratas y políticos viven de convencernos de que el mundo está en peligro y de que los necesitamos a ellos y sus sueldos para salvarnos.”

- “No existe ninguna evidencia sólida de que la Tierra se calienta. En realidad, la temperatura del planeta está enfriándose desde 1998, como sí ha demostrado el científico Robert Carter y suscriben Christopher Monckton y otros escépticos.”

- ” En la Antártida hay más hielo ahora que en el último siglo, el CO2 no sobra en la atmósfera y he probado para el gobierno de Alaska que la población de osos polares está, en realidad aumentando.

- ” que el glaciar del Aneto esté despareciendo, como en los Alpes són sólo fenómenos regionales. Hay ciclos en una determinada región del mundo en que suben las temperaturas y, simultáneamente, en otras regiones se da otro ciclo en el que están bajando, que es justo lo que está pasando ahora en la Antártida.”

- “El Informe Intergubernamental sobre el cambio climático (IPCC), del 2007 utiliza modelos de predicción, adornados con matemática gratuita, que son meras conjeturas.”

 

LES NOVES POLÍTIQUES DEL CANVI CLIMÀTIC Maig 6, 2008

Classificat com a: Canvi climàtic — iospujol @ 8:20 pm

Diuen que 1 imatge val més que 1000 paraules,…

 

ESTANY DE BANYOLES (HIVERN 2006) Maig 6, 2008

Classificat com a: Espais naturals — iospujol @ 8:12 pm

 

ESTANY DE BANYOLES (Estiu 2007) Febrer 25, 2008

Classificat com a: Espais naturals — iospujol @ 7:41 pm

 

Ens Falta Aigua Febrer 17, 2008

Classificat com a: Aigua i sostenibilitat — iospujol @ 11:10 am

Una de les característiques del clima mediterrani és la seva poca moderació. Els hiverns són molt freds i els estiu molt secs i càlids. Plantes com l’alzina o el pi s’han adaptat a viure en aquestes condicions extremes. Però,… i els humans?

A la nostra manera ja ens hi hem adaptat. Durant dècades hem estat construint embassaments, hem transvasat rius com el Ter cap a ciutat importants,… tot per no patir manca d’aigua i per poder viure com un habitant més del nord d’Europa.

Estem vivint un dels hiverns menys plujosos dels darrers anys. Els nostres embassaments estan sota mínims i no hi ha neu a les muntanyes.

Davant d’aquesta situació tan alarmant, l’administració central ja ha trobat la solució. Han resolt aquest problema de manera brillant: es desalinitzarà aigua a Almeria i es transportarà amb vaixell fins a Barcelona. Així, no hi haurà talls d’aigua, ni restriccions.

En comptes de millorar la xarxa d’aigua, la qual perd el 20% d’aigua que transporta, en comptes d’educar els infants en l’estalvi d’aigua, en comptes de potenciar la vegetació mediterrània als nostres jardins (i no l’escocesa), en comptes de prohibir els camps de golf (per molt sostenibles que ens facin creure que són), la seva proposta és transportar l’aigua des de 1000km de distància!

Per mi això no és cap solució. Només hi podria estar d’acord en el cas que a part d’aquesta mesura immediata brillant, hi haguessin polítiques a llarg termini com les exposades anteriorment.

 

La costa mediterrània un model a seguir per molts països? Febrer 16, 2008

Classificat com a: Ordenació i planificació — iospujol @ 6:01 pm

Espanya amb la seva obsessió per enriquir-se a costa dels turistes ha dilapidat la seva costa. Brasil, Turquia, Ciutat del Cap, són països que prenen com exemple el model de construcció espanyola per no repetir l’error. 

La costa espanyola és avui en dia un exemple en el mon del que no s’ha de fer. En només tres dècades han eliminat la riquesa de la costa mediterrània.  

Els principals problemes han estat la manca de planificació urbanística i la pobresa i la insuficiència de les infrastructures. Els polítics locals, els qui tenen competències en aquesta matèria, no han sabut resistir-se a la pressió de les constructores. 

Destrossar un tros de costa verge pots tardà uns mesos, però recuperar-lo és pràcticament impossible. I a qui li tocarà pagar la factura? Els principals afectats per aquesta destrossa seran els nostres descendents. Nosaltres sempre podrem dir que quan érem joves ho havíem vist en estat verge.