Ens Falta Aigua Febrer 17, 2008
Una de les característiques del clima mediterrani és la seva poca moderació. Els hiverns són molt freds i els estiu molt secs i càlids. Plantes com l’alzina o el pi s’han adaptat a viure en aquestes condicions extremes. Però,… i els humans?
A la nostra manera ja ens hi hem adaptat. Durant dècades hem estat construint embassaments, hem transvasat rius com el Ter cap a ciutat importants,… tot per no patir manca d’aigua i per poder viure com un habitant més del nord d’Europa.
Estem vivint un dels hiverns menys plujosos dels darrers anys. Els nostres embassaments estan sota mínims i no hi ha neu a les muntanyes.
Davant d’aquesta situació tan alarmant, l’administració central ja ha trobat la solució. Han resolt aquest problema de manera brillant: es desalinitzarà aigua a Almeria i es transportarà amb vaixell fins a Barcelona. Així, no hi haurà talls d’aigua, ni restriccions.
En comptes de millorar la xarxa d’aigua, la qual perd el 20% d’aigua que transporta, en comptes d’educar els infants en l’estalvi d’aigua, en comptes de potenciar la vegetació mediterrània als nostres jardins (i no l’escocesa), en comptes de prohibir els camps de golf (per molt sostenibles que ens facin creure que són), la seva proposta és transportar l’aigua des de 1000km de distància!
Per mi això no és cap solució. Només hi podria estar d’acord en el cas que a part d’aquesta mesura immediata brillant, hi haguessin polítiques a llarg termini com les exposades anteriorment.
La costa mediterrània un model a seguir per molts països? Febrer 16, 2008
Espanya amb la seva obsessió per enriquir-se a costa dels turistes ha dilapidat la seva costa. Brasil, Turquia, Ciutat del Cap, són països que prenen com exemple el model de construcció espanyola per no repetir l’error.
La costa espanyola és avui en dia un exemple en el mon del que no s’ha de fer. En només tres dècades han eliminat la riquesa de la costa mediterrània.
Els principals problemes han estat la manca de planificació urbanística i la pobresa i la insuficiència de les infrastructures. Els polítics locals, els qui tenen competències en aquesta matèria, no han sabut resistir-se a la pressió de les constructores.
Destrossar un tros de costa verge pots tardà uns mesos, però recuperar-lo és pràcticament impossible. I a qui li tocarà pagar la factura? Els principals afectats per aquesta destrossa seran els nostres descendents. Nosaltres sempre podrem dir que quan érem joves ho havíem vist en estat verge.
